campanya lingüística de L’Avenç

La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat”. En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista ( L’Avens per L’Avenç ), hom reintroduïa l’ús de la ç ; i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades. Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia. El mateix 1891 fou organitzat al Centre Excursionista de Catalunya un cicle de quatre conferències, publicades després en extracte per la revista com a “Campanya lingüística” de L’Avenç . La primera fou pronunciada el 12 de novembre per Massó i Torrents ( Com és que L’Avenç s’ha llançat a la reforma lingüística ) a manera d’introducció. La segona anà a càrrec de Casas i Carbó ( Quin ha de ser el modern català literari ). La tercera i la quarta foren pronunciades per Pompeu Fabra, l’ànima de la campanya reformadora. En la seva primera, el 3 de desembre, exposà la Conjugació del verb català. —Present de subjuntiu ; en la segona, el 19 de desembre, tractà dels Afixos pronominals i teoria de l’apòstrof . Les teories exposades oralment pels reformadors foren portades de mica en mica a la pràctica. Així, L’Avenç dugué a terme un seguit de reformes del sistema ortogràfic com ara el canvi de la y en i ; l’adopció dels plurals en es ; la introducció de l’accent greu (`) damunt les vocals tòniques à, è oberta i ò oberta; la supressió de la h final darrere c , i àdhuc inicial; la innovació del signe de la l geminada ( l·l ) per a distingir-la de la l palatal ( ll ); la fixació de les combinacions pronominals respecte al verb, etc. La majoria d’aquestes reformes foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, en les seves Normes ortogràfiques .