Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl. De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades. Presentat (~1169) per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla. Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort (1182), Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat. Condemnat més tard per heretge en una assemblea d’alfaquins, fou bandejat a Lucena durant tres anys, després dels quals, i rehabilitat de nou a la cort, morí. Fou enterrat al cementiri d’ibn ‘Abbas a Còrdova.
Assolí una gran fama de metge i de filòsof tant en el món musulmà com en el cristià, i les seves doctrines, bé que no sempre ben enteses, donaren peu a una sèrie de faules que acabaren convertint-lo en el prototipus de l’incrèdul i de l’ateu. Quant a l’ensenyament de la filosofia, sostingué que les veritats són interpretades segons els coneixements propis de cada individu. Averrois, però, fou un bon creient que intentà de conciliar la fe amb la raó i, malgrat el que sostingueren diversos alfaquins, comentà les obres d’Aristòtil millor que cap dels seus predecessors (averroisme).
Entre l’extensa producció bibliogràfica d’Averrois cal esmentar el Kitāb faṣl al-magāl (‘El tractat decisiu’), on tracta de l’harmonia entre la religió i la filosofia, Tahāfut al-tahāfut (el Destructio destructionis de la llatinitat), obra escrita per refutar el Tahafut d’Algatzell i objete, així mateix, d’una refutació posterior de Mustafà ibn Yūsuf al-Brusawī (s XIV), i l’obra mèdica Kitāb al-kulliyyāt, coneguda en el món cristià per Colliget (1255). Representa un recull, de caire enciclopèdic, dels coneixements de la medicina del seu temps amb un sentit més doctrinal que no pas clínic. El seu llibre influí sobre el pensament mèdic italià de la baixa edat mitjana. Dividí els seus comentaris a Aristòtil en comentaris majors (tafsīrat), compendis (talḫhis) i resums (gawāmi'); són especialment notables el Tafṣīr ma ba'd al-ṭabī'a, o comentari major de la metafísica aristotèlica, i un comentari a la República de Plató, l’original del qual s’ha perdut; hom en conserva, però, la traducció hebrea de Šěmuel ben Yěhudà de Marsella.