Participà en la fracassada revolta constitucionalista del Piemont (1821) i, condemnat a mort, fugí a la península Ibèrica, on lluità en la Guerra contra Napoleó. Per l’amnistia concedida pel rei Carles Albert (1848) tornà al Piemont. Fou ministre de la guerra de la República Romana (1849). De nou s’exilià a Nova York (1849-60) i en tornà per participar en les campanyes de Garibaldi del 1860, 1866 i 1867.