i baptista | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

baptista

substantiu masculím
substantiu femeníf
Cristianisme

Sumari de l’article

protestantisme protest
Membre d’una de les principals esglésies anomenades lliures o ‘‘no conformistes‘ dins el protestantisme.

La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió. L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista. El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough (Lindsey), que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam. En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616. Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa. Els baptistes s’establiren més tard als EUA, on cresqueren ràpidament, com a resultat dels grans desvetllaments religiosos del final del s. XVIII i el començament del XIX. La Bíblia és llur única regla de fe i de conducta. Afirmen la necessitat d’una experiència religiosa personal o conversió per a poder formar part de l’Església com a cos místic de Crist. Les esglésies són de caràcter local, amb autonomia i govern propis, lliures de tota altra autoritat externa, tot i que solen agrupar-se per a fins determinats. Practiquen dues ordenances: el baptisme, sempre de creients i per immersió, i la santa cena o comunió. Afirmen la llibertat religiosa per a tots els homes i la separació entre l’Església i l’estat. Una tendència baptista és oberta al moviment ecumènic i una altra s’hi refusa. De la primera, un nombre important d’agrupacions pertany al Consell Mundial d’Esglésies (la Unió Baptista del nord dels EUA, la Unió Baptista d’Anglaterra, etc). El nucli baptista més important és als EUA, amb uns 25 milions de fidels; també són molt nombrosos al Brasil. A Europa els grups majoritaris són a l’URSS (més de 500 000 fidels) i a Anglaterra. L’organització més representativa és l’Aliança Baptista Mundial, que n'agrupa uns 30 milions, establerta a 125 estats.

Els baptistes als Països Catalans

Als Països Catalans la tasca missionera baptista fou iniciada per l’exprofessor nord-americà William Knapp, amb l’organització (1871) d’una església a Alacant, de la qual fou el primer pastor l’exsacerdot Martí Ruiz. El 1877 Ricard P. Cifré fundà esglésies a l’Hospitalet de Llobregat, a Cornellà de Llobregat i a Figueres (1881). Aquestes congregacions, ensems amb les d’Alacant i d’Alcoi (1877), portades pel jueu convers G. D. Benoliel, foren les úniques que funcionaren durant diversos anys. Aviat, però, l’obra baptista restà reduïda al Principat. Amb l’arribada del missioner suec Henrik Lund, que treballà a les ordres de la Unió Missionera Baptista d’Amèrica, fou iniciada una nova fase mitjançant un acord entre els baptistes americans i els suecs. Lund inicià la seva labor a l’Empordà i el 1883 organitzà una església a Barcelona; del 1884 al 1889 publicà “El Evangelista”, substituït el 1893 per “El Eco de la Verdad”, que ha perdurat amb diversos noms i algunes interrupcions. Fou ajudat pels suecs Olof Duren, Johan Uhr (1886), que s’establí a Sabadell, i Karl A. Haglund (1882), que l’any 1885 es traslladà a València i hi organitzà una església. Destacats col·laboradors catalans, que ordinàriament predicaven en català, foren Gabriel Anglada a Figueres, Francesc Bardolet a l’Escala, Manuel Marín a Barcelona i Vicent Mateu al País Valencià. Els baptistes del Principat restaven vinculats a la Societat Baptista Americana de Missions, i els del País Valencià a una junta baptista de Suècia. El 1920 el comitè executiu de l’Aliança Baptista Mundial decidí que Espanya, com a missió, restaria a càrrec de la Convenció Baptista del Sud dels EUA, la qual organitzà a Barcelona un institut teològic baptista (1922-29). L’any 1926 l’església baptista de Terrassa, dirigida per la família Vila, construí la primera capella sense cap ajut estranger; l’església baptista de Carlet (Ribera Alta) en construí una el 1929 amb fons propis. L’estiu del 1936 fou inaugurada una nova capella a Badalona. Després del 1939 les capelles evangèliques foren tancades pràcticament a tot arreu, i el culte havia de celebrar-se en cases particulars. A partir del 1945 foren construïdes algunes capelles (Alacant, Vilafranca del Penedès); la de Badalona, però, no pogué ésser restablerta. Pel juny del 1948 els baptistes celebraren a Sabadell la primera convenció anual. Una divisió de tipus administratiu (1949) ha fet que les principals denominacions baptistes als Països Catalans siguin avui la UEBE (Unión Evangélica Bautista Española), a càrrec dels baptistes del sud dels EUA, i la FIEIDE (Federación de Iglesias Evangélicas Independientes de España). La UEBE publica, d’ençà del 1957, “El Eco” i sosté a Barcelona un seminari per a la formació de pastors i de missioners autòctons.

Col·laboració: 
JLa
Llegir més...