OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Bausén

Nom aranès deBausen (oc-x-aranese), Nom oficial del municipi deBausen
Municipi
Vall d’Aran

Sumari de l’article

Nom aranès deBausen (oc-x-aranese), Nom oficial del municipi deBausen
Bausén
© Fototeca.cat
Municipi de la Vall d’Aran, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge.
Població: 
63 h
[2009]
Extensió: 
18 km2

Situació i presentació

El municipi de Bausén, de 17,72 km2, d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca. Limita amb els termes aranesos de Canejan (E), Les (E i S) i amb els francesos de Luixon (W i N) i Fòs (N). Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya.

S'estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén. L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona (prop del pont d’Era Lana) el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la confluència amb el petit barranc d’Eth Tèrme, més al N d’Eth Pònt de Rei. Gira vers l’W pel dit barranc, que marca la frontera, i després passa pel cim del tuc de Sacauva (1.758 m), el coll de Sacauva, el tuc d’Es Estanhs i el de Sahaja (2.168 m). El límit s’inflexiona vers el SW, pel pla d’Era Cigalèra, el tuc d’Angost (2.131 m), el cap d’Es Canaus, el tuc d’Eth Plan der Òme (2.192 m), la serra de Vacanera, el coll de Vacanera, el cap d’Estanhs (2.078 m), la passada d’Es Tres Corets (1.941 m) i el mall de Bessons (1.949 m). A partir d’aquest punt, el termenal torna a prendre la direcció envers llevant fent límit amb el municipi de Les: passa pel cap d’Es Agudes (1.689 m) i el pla de Taishoèra, abans d’arribar de nou a la riba esquerra de la Garona.

El terme és drenat per diversos barrancs. Al riu de Bausén desguassen, a la capçalera, el riu d’Es Arramèrs (o barranc de Saplan) i el riu de Cumedan, i aigües avall hi vessen per l’esquerra el riu d’Estèish, que neix a l’estany d’Era Cigalèra (2.020 m), i per la dreta el còrrec de Baderca. A la Garona, per l’esquerra, hi vessa les seves aigües el riu de Carlac, que a la vegada rep per l’esquerra el còrrec de Sacauva.

A més del poble de Bausén, cap administratiu del municipi, hi ha la caseria de Pontaut i el lloc fronterer d’Eth Pònt de Rei. L’eix de comunicacions és la carretera N-230 vers França, que segueix la Garona, d’on surt el ramal a Bausén per l’esquerra.

La població i l'economia

En el primer cens de vers el 1292 hi havia 25 focs i 30 hospitia o cases, xifres que es mantingueren als segles següents (20 focs el 1555 i 25 el 1613). Al segle XVIII passà de 129 h el 1716 a 423 h el 1787 i al segle XIX arribà a un màxim de 515 h el 1860 després d’haver sofert una forta minva els primers anys de segle. El 1900 havia baixat a 370 h, es mantingué estable fins el 1920 (359 h), però la situació empitjorà especialment després de la guerra civil (169 h el 1940); pujà a 236 h el 1960, a causa de les obres hidroelèctriques, i tornà a baixar a 90 h el 1970 i 79 el 1981. La situació enlairada de Bausén, i allunyada dels centres de treball de la Vall, fa que el municipi pateixi una forta emigració que s’ha anat prolongant els darrers anys, i que la seva població sigui una de les més envellides de la comarca. Aquest fet es fa evident a les darreres dades de població. El 1991 es censaren 68 h i l’any 2001, 58 h. El 2005 hi havia 52 h.

L’activitat econòmica del municipi gira entorn de l’agricultura i la ramaderia. A mitjan segle XIX, Madoz registrà uns 600 jornals de prats i es produïen fajols, patates, blat de moro, blat i mongetes. El 1950 es conreaven unes 32 ha de terra campa i els prats ocupaven 134 ha.

Gairebé tota la superfície agrària és considerada com a pastures permanents i terreny forestal, essent les terres de conreu molt minoritàries i la ramaderia poc rellevant. Amb relació a les explotacions forestals, al terme hi ha dues muntanyes d’utilitat pública. La dita de Dos e Serrat i l’anomenada d’Er Ombrèr o Er Ombreret.

Hi havia hagut un molí fariner i dos telers de draps basts i al terme hi ha jaciments de plom.

El poble de Bausén

Bausén formà part inicialment del terçó de Bossost i després del segle XV del d’Es Quate Lòcs. El 23 d’agost de 1282 l’infant Alfons escriví a Otó d’Auro que dintre trenta dies comparegués a la seva presència per justificar per quina raó retenia les viles de Caneia (Canejan) i de Bausén. El 1278 és esmentada entre les viles de la Vall amb el nom de Bolson i el 1288 el rei Pere II des de Lleida ordenà a tots els homes de la Vall d’Aran que ajudessin Reinald d’Ardèvol, batlle de la Ribagorça, a recuperar les viles de Canejan i de Balsen, que retenia injustament Otó de Sent Beat, segurament el mateix Otó d’Auro abans esmentat. El dia 26 de novembre de 1313 els dos cònsols de villae de Balsennio, juntament amb quaranta restants caps de casa de la vila, juraren fidelitat i prestaren homenatge a Guillem de Castellnou, procurador i representant del rei Jaume II. Altres notícies històriques del començament del segle XIV només serveixen per precisar l’evolució del nom de Balsén a Bausén.

El nucli primitiu gairebé desaparegué el 1823 a causa d’un incendi. Aquest nucli era situat una mica més avall que l’actual.

Vista d'una casa tradicional aranesa al poble de Bausén
© Patrimonifunerari.cat
El poble de Bausén (46 h el 2005) es troba a 931 m d’altitud, als vessants orientals de la serra de Vacanera i enlairat a la vora esquerra del riu de Bausén. La primitiva parròquia era dedicada a santa Eulàlia i l’actual, dedicada a sant Pèir Ad Vincula, és un edifici del començament del segle XVIII. La dovella de la porta renaixentista duu la data del 1709. La nau és coberta amb volta de canó i presbiteri quadrat. A l’esquerra de la porta d’entrada hi ha encastat un fragment d’estela cinerària romana de marbre fosc amb tres bustos en baix relleu, sota arcs de ferradura i signes astrals. Al poble es conserven cases molt antigues d’arquitectura tradicional. Als voltants hi ha les ermites de Sant Ròc i de Santa Anna. Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost). També es fa festa per Sant Pere (29 de juny) i hom acut, el dia 26 de juliol, al tradicional aplec de l’ermita de Santa Anna.

Altres indrets del terme

La caseria de Pontaut (6 h el 2005) es troba a la vora esquerra de la Garona, davant l’aiguabarreig del riu de Toran. A l’altre costat del riu, dins el terme de Canejan, hi ha alguna casa i una central elèctrica. És el darrer nucli habitat abans d’arribar, a 2 km de distància, al lloc limítrof d’Eth Pònt de Rei, la principal sortida de la vall vers terres franceses. El pont que dóna nom al lloc (segons la tradició, fet construir pel rei Renat) fou reconstruït modernament i aprofita que la Garona s’estreny en aquest indret entre dos penyals. El riu forma encara en un petit tram la frontera amb França fins a la desembocadura del barranc d’Eth Tèrme.

Col·laboració: 
FGS
Data de revisió: 
2019-02-22

Llegir més...