José Bergamín

(Madrid, 30 de desembre de 1895 — Sant Sebastià, 28 d’agost de 1983)

Escriptor castellà.

Col·laborà a la revista Índice, que li publicà el primer llibre, El cohete y la estrella (1922). Promotor d’empreses culturals, fundà la revista Cruz y Raya (1933-36). Republicà convençut i catòlic, col·laborà a Hora de España i participà en el Congrés Internacional d’Escriptors reunit a València el 1937. S'exilià el 1939 a l’Amèrica del Sud. Tornà a Madrid el 1959, però, l’any 1963, després d’un manifest sobre els minaires d’Astúries, fou obligat a abandonar Espanya i s’instal·là a París fins l’any 1970. Ha conreat la poesia (Rimas y sonetos rezagados, 1962; Apartada orilla, 1976 i Poesía casi completa, 1980); el teatre (La niña guerrillera, 1945) i la crítica d’art, bé que el més característic d’ell és l’assaig (Fronteras infernales de la poesia, 1959; Al volver, 1962; El clavo ardiendo, 1974; Páginas de la guerra y el destierro, 1976; Calderón y cierra España, 1979, etc), on, amb un conceptisme verbal que refusa l’excés castís, manifesta la seva preocupació per la continuïtat de la cultura castellana.