Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al s. XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques. Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables col·leccions d’impresos lul·lians (catàleg publicat el 1913), impresos barcelonins dels s. XV al XVIII, obres de mística i teologia dels s. XVI i XVII, fullets, revistes i una col·lecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats. Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del s. XIV, la versió llatina de Marsili de la mateixa crònica, manuscrits patrístics del s. X i diverses obres de Llull, d’Eiximenis i d’autors del segle d’Or castellà; entre els incunables, el Comprehensorium de l’impressor Lambert Palmart (València, 1475) i el Breviarum Ilerdense d’Enric Botel (Lleida, 1479). L’origen de la biblioteca és en la reial ordre del 1835, que preceptuava la formació de biblioteques públiques provincials amb els llibres procedents dels convents desamortitzats. Aplegats els llibres al convent dels caputxins, foren traslladats el 1836 al monestir de Sant Joan de Jerusalem. Restaurada la Universitat de Barcelona el 1837, i en virtut d’una reial ordre del 1838 que confiava les biblioteques públiques a les universitats, hom nomenà una junta rectora. La biblioteca fou instal·lada al monestir de Sant Joan amb el nom de Biblioteca Pública i Provincial (1840). El 1847 restà definitivament sota la tutela i al servei de la Universitat Literària. Marià Aguiló, director des del 1861, n'organitzà el trasllat (1880) al nou edifici de la Universitat. En 1932-37 en foren modernitzades les instal·lacions. El 1945 fou publicat l’inventari d’incunables (1945) i en 1948-69 el de manuscrits. El 1979 començà la catalogació per ordinador dels impresos moderns que vigí fins el 1983. Des del 1983 es cataloga segons les normes ISBD.