Treballà a França al servei cartogràfic nacional, i a la caiguda del règim napoleònic passà a Prússia. El 1819 conegué Alexander von Humboldt, amb el qual tingué contacte durant quaranta anys. Entre les seves obres —diversos atles i llibres de geografia— cal esmentar el Physikalischer Atlas, que comprèn 93 mapes amb text (1837-48), i Allgemeine Länderund Völkerkunde, en sis volums (1836-41). Fou editor de la revista geogràfica Hertha i col·laborador d'Annalen der ErdVölker- und Staatenkunde, en la qual treballà amb Humboldt.