mar de Bering

És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije. La superfície és de 2 292 000 km² (2 400 km d’est a oest; 1 600 km de nord a sud). La profunditat mitjana és de 1 558 m. Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m. La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç. Les costes són pràcticament deshabitades i hi han estat instal·lades bases meteorològiques. El principal recurs econòmic és la captura de foques. Descoberta pel rus Semen Ivanovič Dežnev (1648), fou explorada pel danès Vitus Bering (1728), que li donà nom, i per l’anglès James Cook (1778).