De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intel·lectuals parisencs. Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise (1929) i Mort de la morale bourgeoise (1930) i dirigí el setmanari Marianne (1932-37), des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial. Posteriors són Histoire de l’Europe (1946-47), Péril de la culture (1948), Sylvia (1952), el llibre autobiogràfic més conegut; La France réelle (1958), Le virage (1972). Tanmateix la seva obra millor, pòstuma, és el diàleg amb P.Modiano: Interrogatori (1976).