L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC. Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats. Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats. Als Països Catalans el joc de bitlles tingué una gran popularitat fins ben entrat el segle XX, mantinguda la seva pràctica en ocasió d’alguns aplecs al camp. Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou prohibit com a joc de diners. Per a la seva pràctica era requerida la utilització d’un nombre variable de bitlles, plantades a terra en forma convencional i a distàncies convencionals a cada localitat, i d’uns blocs de fusta, llancívols, anomenats curros o bitllots (atesa llur forma arrodonida o oblonga). Fet a la sort el torn d’actuació dels llançadors, cadascun d’ells cantava les bitlles que volia enderrocar; la puntuació, registrada per un apuntador, tenia en compte l’aproximació de les bitlles tombades al nombre anunciat prèviament. En la varietat anomenada joc de sis guanyava qui feia caure cinc bitlles, plantades en dues rengleres, tot deixant-ne una de dreta, llançant d’un a tres bitllots. La versió moderna i reglamentada del joc de bitlles (anomenada internacionalment bowling) aparegué a Amèrica a la fi del segle XIX, i fou introduïda als nuclis elegants europeus a partir de la Segona Guerra Mundial. El bowling és practicat en una pista reglamentària de 24 x 1,06 m, de fusta llisa i polida i generalment dotada d’un sistema mecànic per a redreçar les bitlles caigudes i tornar les boles; les bitlles fan 0,38 m d’altura, i les boles, amb uns forats que permeten d’agafar-les amb els dits, tenen un diàmetre de 0,218 m i un pes que varia entre 4,5 kg (categoria infantil) i 8 kg. Disposades les bitlles en triangle en un extrem de la pista, el jugador pot fer fins a cinc passos d’impuls per dirigir el tret des de la ratlla de llançament. Cada jugador té dret a dues boles, i la partida es compon de deu jocs. El 1949 fou constituïda la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB), dependent de la federació espanyola. A l’agost de 2007 la Federació Catalana de Bitlles i Bowling fou reconeguda internacionalment, reconeixement consolidat a l’octubre de l’any següent en desestimar-se el darrer dels recursos interposats per la Federació Espanyola i que possibilitava a Catalunya competir internacionalment en igualtat de condicions amb les seleccions estatals.
m
Esport
Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)