àtom de Bohr

m

Física

Model atòmic proposat per N.H.D. Bohr el 1913 per a descriure l’àtom d’hidrogen.

Recolza sobre les hipòtesis següents: l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites (o nivells energètics) ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda: L =nh, essent h =h/2π; l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua, com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular (dissipatiu) d’un electró, sinó que es realitza de forma discreta: en passar l’electró d’un estat estacionari Eia un altre Ejés emès (si EjEi) o és absorbit (si Ej> Ei) un fotó d’energia hν = | Ei -Ej |. El model permet d’obtenir les energies dels estats estacionaris dels àtoms hidrogenoides:

essent μ la massa reduïda del sistema, Z el nombre atòmic, α = e2/hc la constant d’estructura fina, c la velocitat de la llum i n un enter. De l’expressió Em -En =hν, resulta que

essent m> n. Aquesta freqüència s’adiu amb l’observada experimentalment, la qual cosa afavorí l’acceptació del model atòmic de Bohr. Les deficiències del model foren superades per la mecànica quàntica. El model atòmic de Bohr representa, de fet, el pont conceptual entre la mecànica clàssica i la mecànica quàntica (àtom).