Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó. Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren (1396) Catalunya per reclamar la successió de Joan I. Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França. Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt (1415), guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys. Morí a París, víctima d’una matança d’armanyaguesos feta pels borgonyons.