Hom en coneix sis tipus diferents: A, B, C, D, E i F; els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs. És el verí més potent que es coneix (0,12 μg són mortals per a l’home). La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular. La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts. El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra biològica; tot i ésser molt activa (índex de mortalitat entre el 60 i el 70%), es descompon en l’aire al cap de 12 hores d’haver estat dispersada, la qual cosa permet a l’exèrcit que l’ha emprada d’envair el terreny atacat al cap de 24 hores. La utilització, sovint sense un control mèdic adequat, de la toxina botulínica per a eliminar arrugues de la pell en tractaments d’estètica ha provocat diversos casos d’intoxicació. Aquest fet dugué el ministeri de sanitat a prohibir-ne l’ús en medicina estètica, i se'n restringí la utilització a l’àmbit hospitalari en el tractament de patologies musculars greus. En canvi, als EUA el seu ús en medicina estètica és totalment permès.
f
Patologia humana