Els altaveus destinats a reproduccions musicals domèstiques no solen dur botzines, i aleshores la radiació és directa. Per contrast, els altaveus de botzina són aconsellables quan hom pretén un bon rendiment, una bona direccionalitat, o ambdues coses alhora. Són ideals, per tant, per a grans sonoritzacions a l’aire lliure. El seu rendiment, comprès entre el 10% i el 50%, és unes deu vegades superior al d’un altaveu de radiació directa. Per contra, és de cost elevat i de grans dimensions. El perfil de la botzina més emprat és l’exponencial i, a vegades, el cònic, el parabòlic, etc. El factor bàsic per al càlcul d’una botzina és el marge de freqüències a reproduir. Així, en el cas de freqüències molt baixes el diàmetre de la botzina no ha d’ésser superior a un quart de la longitud d’ona de la freqüència més baixa. Atès que el rendiment és molt elevat, hom pot arribar a nivells sonors considerables amb poca potència, i, per tant, la distorsió acostuma a ésser molt baixa en comparació de la d’un altaveu de radiació directa. En cas de sonoritzacions públiques, en les quals hom no pretén de reproduir freqüències inferiors a 100 Hz, acostuma a ésser emprada la botzina replegada, a fi de reduir-ne les dimensions. Per a amplificar la paraula, hom empra també actualment petites botzines acoblades a un conjunt de micròfon, amplificador i bateria elèctrica d’alimentació, que constitueixen un aparell compacte, lleuger i autònom, dit megàfon, més eficaç que les antigues botzines còniques.
f
Electroacústica