Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans. El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts. Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos. Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya. La designació d’aquests representants ciutadans (un o més síndics per ciutat, però amb un sol vot) es féu amb diferents criteris: d’antuvi fou bastant general l’elecció popular i directa per part dels veïns o caps a les més veus, però cap al s XIV anà passant al consell municipal, que els designava per insaculació, d’entre els mateixos membres. Per un privilegi de Ferran II, el conseller en cap de Barcelona esdevingué automàticament el primer síndic de la ciutat, i deixà la designació dels altres quatre a la insaculació. Així, una oligarquia s’anava emparant d’aquesta representació popular, com ho feia ensems del govern municipal. Per a assessorament dels síndics i representants, durant la seva actuació a les corts, a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat, des de l’època al·ludida hom elegia també, per insaculació, la vint-i-quatrena de cort o comissió de vint-i-quatre ciutadans que feia més possible l’efectivitat del mandat imperatiu a què eren sotmesos els síndics municipals. Al Regne de València, la capital tenia dret a cinc llocs o vots, mentre que les altres localitats només en tenien un. La ciutat de València hi enviava el jurat en cap dels ciutadans, el racional, un advocat i els síndics; les altres, només un síndic. En la jerarquia de les localitats representades hom distingia tres categories: a la primera eren incloses quatre ciutats, amb València, i sis viles; a la segona, tretze viles; i a la tercera, deu viles. Llurs vots tenien el mateix valor: la diferència condicionava només la possibilitat de concórrer als diferents oficis de la diputació. També, al Regne d’Aragó, Saragossa tenia dret a cinc vots, i les altres ciutats només a un.
m
Història