Fill de propietaris rurals, es doctorà en dret i fou diputat a corts. Visqué uns quants anys a Madrid, on col·laborà en periòdics humorístics: una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco (1859). En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué gran audiència popular. Amb Josep M.Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez redactà els setmanaris La Donsaina (1844), El Tabalet (1847) i El Sueco (1847). Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià, amb El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, etc. Posseïa una gran facilitat de versificació. Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del s. XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions (Sea nuestra divisa/rescatar si podemos,/la camisa').