És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès. Les bugies són anomenades fredes
o calentes
, segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda; les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds. Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una temperatura excessivament baixa dels elèctrodes o per un excés d’oli a la cambra de combustió, i l’autoencesa, causada per una temperatura massa elevada; les bugies fredes són adequades per a evitar l’autoencesa, però ofereixen més facilitat a l’embrutament, i les calentes tenen l’efecte contrari.
f
Tecnologia
Parts principals d’una bugia