A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí. El caixer senyor (o caixer cavaller ) és el president de la festa: antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent. El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer capellà , nomenat per la cúria i conegut popularment per sa capellana , el qual té cura de la part religiosa de la festa; antigament havia d’ésser beneficiat de la parròquia de Ciutadella, i actualment ho sol ésser un sacerdot jove. El caixer menestral ha d’exercir un dels oficis tradicionals i ha d’ésser casat, per la qual cosa és conegut com a caixer casat . Té en custòdia la bandera o penó durant els dos anys del mandat. Els caixers pagesos han d’ésser amos (és a dir, els missatges en són exclosos) de possessions grans. El caixer fadrí , anomenat antigament penoner , és qui porta (des del 1657) la bandera a la colcada i als altres actes. És el caixer de creació més recent (1611); com el nom indica, cal que sigui fadrí, i és, en biennis alterns, pagès o menestral.
m
Folklore