A l’inici de la dinastia Zhou (s. XI-VIII aC) la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys; així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin (s. III aC), que durà fins a la reforma de l’època Han (any 104 aC). Al s. XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari. Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar ( yinli ), i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els dotze mesos d’aquest calendari es compensava amb la introducció d’un mes intercalat cada tres anys. Aquest mes se solia afegir al final dels dotze mesos. Això feia que el principi de l’any lunar oscil·lés entre darreria de gener i començament de febrer. Aquest cap d’any, anomenat festa de primavera (chunjie) era la festa més important de l’any xinès, que durava quatre dies. Al calendari xinès hi ha festes regides pel calendari lunar i, per tant, mòbils, i d’altres de regides pel calendari solar. Cal citar, a més, la divisió de l’any en 24 seccions (qijie), utilitzada al camp. Des dels Han (s. II aC) fins al 1911, els anys xinesos han estat numerats combinant dos cicles, un de deu elements, els troncs celestials (tiangan), i un altre de dotze branques terrenes (dizhi). Aquest cicle es troba lligat amb el dels dotze animals simbòlics, d’interès astrològic. El calendari oficial, a la República Popular de la Xina, és el gregorià, introduït ja al s. XIX pels jesuïtes.
m
Cronologia