Quan aquest és dut a terme a pressió constant, l’esmentada energia coincideix amb la que en termodinàmica rep el nom d' entalpia , i quan ho és a volum constant, amb l’anomenada energia interna . Segons la natura del procés, la calor de reacció té expressions pròpies. Així, la calor de formació d’un compost és l’increment d’entalpia que tindrà lloc quan un mol d’aquest és format teòricament a partir dels seus elements considerats en l’estat tipus, a una pressió i una temperatura determinades; la calor de combustió , quan és cremat completament un mol, a una temperatura determinada i a la pressió d’una atmosfera; la calor d’hidrogenació , quan és hidrogenat un mol d’un compost no saturat; la calor de neutralització , quan és neutralitzat un mol d’un àcid o d’una base; la calor de dissociació , quan un mol d’un compost és dissociat completament en els seus àtoms constituents; la calor d’ionització , quan un mol d’un electròlit dèbil és dissociat en ions, etc. La calor de dissolució no és una magnitud constant, sinó que depèn de la concentració de la solució, per la qual cosa hom la tracta com una propietat tèrmica molar parcial. Així, doncs, l’increment d’entalpia per mol de solut és la calor integral , o total, de dissolució quan aquest és dissolt fins a una concentració determinada; és la calor diferencial , o parcial , de dissolució quan ho és en un gran volum de solució d’una concentració determinada i constant; és la calor integral de dilució quan una solució és diluïda d’una concentració especificada a una altra, mentre que l’increment d’entalpia per mol de solvent és la calor diferencial de dilució quan el solvent és afegit a un volum gran de solució, fins a una concentració determinada.
f
Química