El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega. Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França ( chansons de femme ) i a Alemanya (Frauenlieder, Wineleodes ), però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica. Formalment hi és bàsic el paral·lelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions; es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica destinada al cant.
f
Literatura