capil·lar

m
Anatomia animal

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial

© fototeca.cat

Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.

La circulació sanguínia a través dels capil·lars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics. Els capil·lars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits. Així, té una gran densitat la xarxa capil·lar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós. El diàmetre dels capil·lars oscil·la entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són constituïdes per l’endoteli, o epiteli pla d’una sola capa de cèl·lules, entre les quals hi ha els estomes o porus endotelials, i per la membrana basal, constituïda per teixit connectiu elàstic, que envolta el tub endotelial. Els perícits són uns elements cel·lulars ramificats que es juxtaposen a la paret capil·lar. Al fetge i a la melsa hi ha uns capil·lars especials, anomenats sinusoides , mancats d’endoteli, en els quals les cèl·lules hepàtiques o esplèniques constitueixen la paret vascular. A través de la paret capil·lar l’oxigen i els elements nutritius passen de la sang als teixits, i l’anhídrid carbònic i els residus de l’activitat tissular dels teixits a la sang. Als capil·lars pulmonars té lloc l’hematosi. La paret capil·lar s’oposa al pas dels elements cel·lulars sanguinis vers el teixit intersticial; només la travessen fàcilment els leucòcits. Segons que el teixit estigui o no en fase d’activitat la sang circularà àmpliament per la xarxa capil·lar o bé només ho farà per alguns dels vasos capil·lars, mentre que els altres restaran aïllats, gràcies a la contracció dels esfínters precapil·lars. Hi ha anastomosis arteriovenoses, que permeten que la sang eludeixi la circulació capil·lar. Els capil·lars tenen un paper important en la regulació de la circulació i de la pressió sanguínia, car en dilatar-se o contraure's fan variar notablement la massa de sang circulant.