i castedat | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

castedat

substantiu femeníf
Filosofia
ètica ètic
Virtut que ordena la conducta sexual.

En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge. Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament. Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral; la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós. Però fou en el cristianisme on cristal·litzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos (exemple de Jesús, dedicació apostòlica, contemplació, etc). En la teologia actual, hom tendeix a considerar-la compresa dins una dinàmica de relació intersubjectiva i com a expressió de la necessitat de no reduir el cos a simple objecte i la sexualitat a un afer individual.

Llegir més...