nitrur de bor

m
Química

Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.

L’una, d’estructura cristal·lina cúbica, del tot comparable a la del diamant (borazó). L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor, bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic, la cel·lula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats (B3N3) amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C. Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes. És emprat en la fabricació d’aliatges, de semiconductors, de reactors nuclears i de lubrificants.