i censal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

censal

substantiu masculím
Dret dels Països Catalans
dret català dr cat
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç .

La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil. Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú; era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals. La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la de Nicolau V del 1452, bé que imposava la condició que la pensió anual no podia superar el 10% del capital. El tipus corrent de pensió acostumava a ésser del 5%; a Tortosa era del 7,5%. El censal era redimible, però també es podia pactar com a irredimible, i en aquest cas rebia el nom de censal mort , forma que fou l’adoptada a Mallorca. Recorrien al censal no solament els particulars, sinó també les mateixes universitats, els barons (que gravaven llurs vassalls i rendes) i la mateixa generalitat. Una pragmàtica de Ferran VI del 1750 estengué a tota la corona catalanoaragonesa la publicada per Felip V el 1705 per al regne de Castella, la qual reduïa les pensions dels censals al 3%. Això féu que, a poc a poc, aquesta institució anés caient en desús fins a gairebé desparèixer. A Mallorca, malgrat la polèmica que tingué lloc el 1920, es manté el censal mort, desaparegut, per contra, de la vigent compilació del dret especial de Catalunya, que manté el censal simple.

Col·laboració: 
JMPG

Llegir més...