ciclopi
| ciclòpia

adj
Arqueologia

Un fragment de construcció ciclòpia a la muralla de Tarragona

© Fototeca.cat

Dit dels murs construïts amb blocs de pedra (generalment calcària) de mida molt gran, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per a falcar-los i reduir els espais entre els blocs.

El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres. A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona (probablement d’època romana) i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana; a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica. Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat.