El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard (1850-1928) expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform (1898) i realitzada en part a Letchworth Garden City (1904, per B. Parker i R. Unwin) i a Welwyn Garden City (1920, per L. de Soissons). Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu. Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc central de 70 ha i una gran avinguda circular, o via parc, de 140 m d’ample que es mantenia sempre a 200 m dels seus habitants. La ciutat jardí pretenia d’anar contra l’especulació del sòl substituint el dret de propietat per la concessió del dret de superfície, limitar la ciutat amb un esquema tancat i obligar a fer noves ciutats quan les primeres es completessin i, sobretot, assolir l’harmonia entre la ciutat i el camp, aprofitant els avantatges d’ambdós. Bé que representa una posició amb molts aspectes naturalistes i romàntics, la seva importància ha estat gran a Anglaterra i a tot arreu. El 1902, Güell i Gaudí, al Parc Güell de Barcelona, importaren la idea i la realitzaren en part. El 1925 la idea fou recollida als EUA pels urbanistes Clarence Stein i Henry Wright, que projectaren i construïren les Greenbelt Towns (1930), i sobretot Radburn (Nova Jersey, 1929), amb un original esquema separador de les circulacions rodada i de caminants.
f
Urbanisme