Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques: ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris. Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació (1859), l’aprovació pontifícia (1860), l’aprovació definitiva de les constitucions (1870), la primera fundació en terres no catalanes (Segòvia, el 1861), la primera fundació americana (Xile, el 1870), l’anada a les missions de Fernando Poo (1883) i de la Xina (1929). Hi ha hagut deu superiors generals (catalans els cinc primers, castellans els dos següents, alemany, eslovè, castellà i argentí els darrers), i vint-i-dos capítols generals. Actualment (2000) són 3 005 religiosos, 2 005 dels quals són sacerdots. Tenen 437 cases distribuïdes entre diversos països d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia. Hi ha sis províncies hispàniques (Aragó, Bètica, País Basc, Castella, Catalunya i Lleó). La de Catalunya té catorze comunitats. El País Valencià, amb tres cases, i Aragó i Múrcia constitueixen la província d’Aragó.
m
Cristianisme