Es caracteritza per les oscil·lacions tèrmiques pronunciades (diàries i anuals) i la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor). Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs; la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans. Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada (per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria). Aquest clima és molt representat als interiors de les masses continentals de l’hemisferi nord i especialment a la zona temperada. La intensitat de la continentalitat disminueix com més hom s’acosta a les masses oceàniques de manera que hi ha una gradació dins aquests climes: hom parla aleshores d’un clima subcontinental , que presenta un caràcter de continentalitat atenuat. El clima ultracontinental , en contrast, és un clima continental extrem.
m
Geografia
Meteorologia
Paisatge clima continental
© Fototeca.cat-Corel