i cobra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cobra

Naja sp (nc)
substantiu femeníf
Zoologia
Naja sp (nc)
Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
zoologia zool
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.

Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral; en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics. Les cobres més conegudes són la cobra índia (Naja naja) que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia (o àspid) (Naja haje), que té una llargada de poc més de 2 m i viu a la meitat nord d’Àfrica, al sud d’Aràbia i a Síria, la cobra negra i blanca (Naja melanoleuca), que ateny 1,5 m de llargada i es cria a la selva i a la sabana africana, i la cobra escopidora (Naja nigricollis), que fa 2 m de llargada i es cria a les regions d’Àfrica central i meridional; el nom li ve de la capacitat que té de projectar el verí fins a 2 m de distància per encegar els seus enemics.

Totes les cobres són extremadament verinoses (llur verí és neurotòxic i d’acció ràpida) i els són atribuïdes una gran part de les 25.000 morts que, per mossegada de serp, són causades a l’Índia anualment. La punció, amb la succió immediata del verí, i el torniquet són remeis d’urgència, però actualment hom disposa d’una antitoxina injectable, molt eficaç quan pot ésser aplicada a l’hora.

Col·laboració: 
JPMR / JoV

Llegir més...