Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral; en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics. Les cobres més conegudes són la cobra índia (Naja naja) que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia (o àspid) (Naja haje), que té una llargada de poc més de 2 m i viu a la meitat nord d’Àfrica, al sud d’Aràbia i a Síria, la cobra negra i blanca (Naja melanoleuca), que ateny 1,5 m de llargada i es cria a la selva i a la sabana africana, i la cobra escopidora (Naja nigricollis), que fa 2 m de llargada i es cria a les regions d’Àfrica central i meridional; el nom li ve de la capacitat que té de projectar el verí fins a 2 m de distància per encegar els seus enemics.
Totes les cobres són extremadament verinoses (llur verí és neurotòxic i d’acció ràpida) i els són atribuïdes una gran part de les 25.000 morts que, per mossegada de serp, són causades a l’Índia anualment. La punció, amb la succió immediata del verí, i el torniquet són remeis d’urgència, però actualment hom disposa d’una antitoxina injectable, molt eficaç quan pot ésser aplicada a l’hora.