Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions. La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors. No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió. Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton. La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades (ions) per tal de crear la força necessària. El problema dels motors iònics és que l’impuls que generen és molt petit en comparació dels coets químics, per la qual cosa són útils en missions llargues on pugin anar adquirint velocitat progressivament: cas de les sondes interplanetàries. Els motors de la sonda Deep Space 1 són d’aquest tipus. Un altre tipus d’impulsió que s’està estudiant són les veles solars, on la propulsió principal s’obté gràcies a la pressió de la radiació solar sobre una superfície altament reflectora, de forma similar al vent que impulsa un veler. Teòricament les veles solars tenen una acceleració molt petita i necessiten d’una gran superfície velar per a funcionar, però el seu combustible és inesgotable i la impulsió, tot i que petita, és contínua. Per aquesta raó pot ésser un mitjà de propulsió de naus espacials potencialment revolucionari. La NASA feu proves amb veles solars l’agost del 2004 i estava prevista una nova sèrie de proves durant el 2005.
m
Militar