colobra

f
Herpetologia

colobra escurçonera

© Fototeca.cat

Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.

Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils. Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids. Cal destacar-ne les següents: colobra verda i groga (Coluber viridiflavus), que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm; té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós; és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura. Habita el NE de la península Ibèrica en zones boscoses, camps, prats i torrenteres; colobra de ferradura (Coluber hippocrepis), que ateny de 80 a 90 cm, té el dors de color gris amb taques romboidals roges i negres, la part posterior del cap presenta una taca en forma de ferradura, d’on li ve el nom popular, i és molt bellugadissa i irritable; colobra d’Esculapi (Elaphe longissima), que normalment ateny 140 cm, però que pot arribar fins als 2 m; té el cap petit i allargat i diferenciat del coll; el color és uniforme bru groguenc, groc verdós o negre; habita el NE de la península Ibèrica; es desplaça amb una gran rapidesa, i viu als arbres; colobra escalonada (Elaphe scalaris), que fa uns 90 cm de llargària, té el dors de color marró rogenc amb dues línies dorsilaterals negres i viu als mateixos llocs que la colobra d’Esculapi (les espècies pertanyents al gènere Elaphe també són designades amb el nom de colobres rateres); colobra llisa (Coronella austriaca), que ateny uns 74 cm, té el cap petit i poc diferenciat del tronc, i el dors és de color gris, groc verdós o rogenc, amb dues sèries de taques fosques; colobra bordelesa (Coronella girondica), que és semblant a la colobra llisa, però viu en llocs menys elevats i ateny 60 cm; colobra de collar (Natrix natrix), que té uns 90 cm de llargada, és de color verd o gris i viu a les torrenteres, pantans, etc; colobra escurçonera (Natrix maura), que és de color ocre, més petita que la colobra de collar i ocupa els mateixos hàbitats (les espècies pertanyents al gènere Natrix s’anomenen colobres d’aigua, inclouen en llur dieta una certa quantitat d’animals aquàtics i, en cas de perill, es refugien dins l’aigua); colobra de caputxó (Macroprotodon cucullatus), que ateny uns 60 cm, té dors de color gris o marró amb taques fosques regulars, és nocturna i molt àgil i viu també a les Illes; i colobra de Montpeller (Malpolon monspessulanus), que és opistòglifa i també l’espècie ibèrica més grossa, puix que ateny 2,5 m; té el dors de color groc verdós, groguenc o roig.