i combustible | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

combustible

substantiu masculím
Química    Indústria i tecnologia

Sumari de l’article

Consum mundial de combustibles
©
tecnologia tecnol i química quím
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.

Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic. Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli. Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos. Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes (hulla, antracita, lignit, etc); uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba. La majoria dels combustibles líquids provenen de la destil·lació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres (gasolina, querosè, gasoil) o pesants (fueloil). Darrerament, però, i a causa de l’increment del preu del petroli, hom ha començat a utilitzar a certs països, com el Brasil, etanol produït a partir de la canya de sucre. Els combustibles gasosos (gas natural i gas ciutat) són mescles, en proporcions variables, de metà, età, etilè, hidrogen, monòxid de carboni i altres gasos inerts (nitrogen, etc). El contingut energètic d’un combustible és definit pel seu poder calorífic i es relaciona amb el contingut de carboni, augmentant, en general, dels sòlids als gasosos. Fins al s XIX la fusta i els residus vegetals o animals foren els combustibles corrents que l’home emprà per a satisfer les seves necessitats energètiques primàries (llum i calor). Però la Revolució Industrial del s XVIII provocà, amb el descobriment de la màquina de vapor i la mecanització del treball manual, un augment notable de la demanda d’energia, que fou absorbit principalment pel carbó. Del 1800 al 1900 el seu consum es quadruplicà, i, en el decenni del 1950 al 1960, esdevingué el combustible de més gran consum en el món industrialitzat. Els nous descobriments tècnics (principalment el motor de combustió interna) i llur utilització en massa crearen, no solament un increment més gran del consum d’energia (tres vegades superior al creixement de la població), sinó també la necessitat de nous combustibles. Per això, fins a les darreries dels anys seixanta es produí la progressiva substitució dels combustibles sòlids (carbó) pels líquids (petroli), i, dins aquests, dels pesants pels lleugers. La varietat i universalitat de llurs aplicacions, els baixos costs de producció (per les característiques dels jaciments), la facilitat de transport i d’emmagatzematge, la flexibilitat dels processos de transformació (que permetien d’acomodar-se millor a la demanda), el major rendiment energètic i la major comoditat de maneig, foren, juntament amb altres factors de tipus polític, les raons determinants del fet que gairebé la meitat de les necessitats energètiques dels països industrialitzats fossin cobertes pels combustibles derivats del petroli. La necessitat de disposar d’aquests combustibles afavorí també el desenvolupament d’una sèrie de processos per a ésser obtinguts a partir del carbó (Bergius, Fischer-Tropsch), bé que, fins al present, el rendiment energètic hagi estat baix. A partir dels anys setanta, la puja del preu del petroli per part dels principals països productors ha portat a una revaloració dels combustibles sòlids i gasosos i a un progressiu desenvolupament de l’energia d’origen nuclear, cosa que ha assenyalat una certa inflexió, en sentit descendent, quant al consum relatiu dels combustibles líquids. Atesa la importància de l’energia com a factor de producció, element de comoditat i material estratègic, el consum de combustibles per habitant ve a ésser una mesura aproximada de la prosperitat relativa o del nivell de vida d’un país. Amb tot, aquest consum en massa ha plantejat dos problemes greus: el de la pol·lució atmosfèrica i el de l’esgotament dels recursos naturals de tipus fòssil.

Combustibles: principals fonts d'energia

combustibles gasosos MJ/kg
H 2 142
hidrocarburs
metà 56
età 52
propà 51
butà 49
benzè 42
acetilè 50
cetà 47
combustibles líquids
alcohols
metanol 24
etanol 31
petroli
en brut 44-45
gasolina 49
querosè 46
gas-oil 44
fuel-oil 43-45
combustibles sòlids
carbons
antracita 21-33
lignit 14-17
coc 29
fusta
pi 18
carbó de fusta 31
torba seca 12-22
combustible de reacció nuclear
U-235 7,9 x 10 7
D 2 1,7 x 10 7
LiH 21 x 10 7
1 J = 0,239 x 10 -3 kcal

Col·laboració: 
JoAR
Llegir més...