comptador elèctric

m

Electrònica i informàtica

Comptador elèctric monofàsic, el funcionament del qual és idèntic al del motor d’inducció; consisteix a fer girar unamassa metàl·lic mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic rotatiu

© Fototeca.cat

Aparell per a mesurar l’energia elèctrica que és transmesa per un circuit o línia elèctrica.

El seu principi de funcionament és el següent: el comptador té un element mòbil (per exemple, un disc fixat a un eix) que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat; si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa; si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció. Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador . L’energia (produïda, transmesa o consumida) en un cert espai de temps T és el producte de la potència (suposada constant) per aquests temps T , o sigui: A = P·T ( A essent l’energia, P, la potència, i T, el temps). Si la potència va variant amb el temps, en lloc del producte, l’energia serà la integral de la potència en aquest temps

Com que la velocitat és proporcional a la potència, el nombre de voltes girades en un cert temps T serà proporcional a l’energia en aquest temps T . Efectivament: suposant, per simplificar, potència constant, o sia velocitat constant, el nombre de voltes girades N en un temps T serà N = V·T ( V essent la velocitat), i com que V = KP (velocitat proporcional a la potència), N = K·P·T , o sia nombre de voltes girades proporcional a l’energia. Comptant, doncs, les voltes, hom sabrà l’energia que ha passat per la línia en aquest espai de temps T (la K és la constant del comptador , o sia el nombre de voltes que ha de girar per comptar, per exemple, un kWh). El tipus de comptador més utilitzat en corrent altern és l’anomenat d’inducció , que, fonamentalment, consisteix en un electroimant connectat a la tensió de la línia (com si fos una bombeta) i un altre electroimant recorregut pel corrent de la línia, els quals creen uns camps magnètics variables que fan girar el disc, que sol ésser d’alumini. Un imant permanent, anomenat imant de fre , estabilitza la velocitat a un valor uniforme per cada potència. Finalment, l' integrador , graduat directament en kWh, compta les voltes donades. Per a mesurar la potència, el comptador ha de mesurar la tensió i la intensitat, i per això té una bobina de tensió i una altra d’intensitat.