i comuner | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

comuner

substantiu masculím
Història
història hist
Membre d’una societat política liberal, fundada el 1821.

Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat. Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals. Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat. Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats. Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid. El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana. Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant en la clandestinitat. Als Països Catalans foren fundats el 1821 pels diputats liberals Antoni Gironella i Ramon Salvató. Relacionats amb el Gran Orient Francmaçònic, s’enfrontaren sovint amb els francmaçons i admeteren membres de procedència proletària. Promotors de les revoltes del juliol de 1822 a Alacant i a València, foren acusats d’haver provocat les cremes de maquinària d’Alcoi i de Cocentaina del 1821. Llur cap militar era el coronel Antoni Bages, que tingué una destacada actuació en les Bullangues barcelonines.

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...