i conestable | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

conestable

substantiu masculím
Història
història hist
A la corona catalanoaragonesa, cap suprem de l’exèrcit reial amb les mateixes atribucions militars que el senescal (extingit el 1358).

El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí. Aquest, en esdevenir rei (1369), donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona (per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint). Mort Jaume de Prades sense fills mascles (1408), sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica. Mort aquest (1467), la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i romangué vinculada com un simple títol honorífic a aquesta casa ducal, però s’extingí, de fet, al s XVI.

Col·laboració: 
SSo
Llegir més...