proposició consecutiva

adj
Gramàtica

De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.

En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva. Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició il·lativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador (van carregar tant, que es va trencar el cable) i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre (estava nerviós que li tremolaven les mans). Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final (sempre parla de manera que tothom quedi content).