Fill de pare alabès i de mare d’ascendència italiana, es doctorà en teologia a la Universitat d’Osuna. Durant molts anys fou rector del seminari de Sigüenza i vicari general de la diòcesi. Consagrat bisbe de Vic, es preocupà per la formació dels seminaristes, intervingué en la fundació de les germanes carmelitanes de la caritat (carmelitana de la caritat), de santa Joaquima de Vedruna (1826). Fou amic de sant Antoni M. Claret i de Jaume Balmes, a qui envià a estudiar a Cervera. No ha estat estudiada encara la seva intervenció en la guerra dels Malcontents, però, amb plena independència de les autoritats estatals, aconsellà després submissió a Isabel II. Enterrat a l’església del Carme de Vic, el bisbe Joan Josep Castanyer li erigí un monument sepulcral a la mateixa església.