Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar—. Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat. Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec. A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es confongué amb la de l’intendent financer, mentre que a Barcelona i a les altres places fortes s’identificava amb la governació militar. Les funcions dels corregidors eren sobretot policíaques, però també presidien els ajuntaments de les capitals de partit. A Aragó i al País Valencià hom els facilità unes instruccions semblants a les de Castella, però al Principat, a més, els en foren lliurades d’altres de secretes, en el sentit de vetllar per la prohibició d’armes i de conciliàbuls, de fer practicables els camins i d’introduir-hi discretament la llengua castellana.
m
Història