El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua. Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua. L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscil·lació sigui molt variada segons les costes. Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient, poden ésser produïts pels factors que fan variar aquesta densitat: la temperatura i la salinitat.
En principi, si només hi influeix la temperatura, les masses d’aigua més càlides circularan per la superfície, i les més fredes, pel fons. Quan també hi ha variacions de salinitat, el problema és més complex; així, a l’estret de Gibraltar, per exemple, l’aigua freda circula de l’Atlàntic a la Mediterrània prop de la superfície, i la càlida, en sentit contrari, per sota de la freda, puix que l’aigua de la Mediterrània no solament és més càlida, sinó també més salada, la qual fa que la seva densitat resulti més elevada que la de l’aigua atlàntica. Hom anomena aquests tipus de corrents termohalins.
El vent origina corrents anomenats de deriva, que en principi són superficials, però que poden actuar en profunditat seguint l’espiral d’Ekman. Els principals i més ben coneguts són els nord-equatorials i sud-equatorials, a l’Atlàntic i al Pacífic, relacionats amb els vents alisis; a l’oceà Índic, el canvi periòdic dels monsons fa que també la direcció dels corrents canviï de forma periòdica, és a dir, a l’hivern el corrent va d’est a oest, i a l’estiu, en sentit contrari; en latituds tropicals l’aigua és més càlida a les costes oceàniques occidentals que a les orientals; per contra, en latituds temperades, l’aigua de les costes oceàniques occidentals és més freda que la de les costes orientals.