i cos místic | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

cos místic

substantiu masculím
Cristianisme
cristianisme crist
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.

Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist (efectuada significativament en l’eucaristia) i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats. A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible. Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari. Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I del Vaticà, la proposta d’una definició de l’Església com a cos místic de Crist. Pius XII s’inclinà per aquesta exposició en la seva encíclica Mystici Corporis (1943), però la teologia posterior ha preferit la imatge de poble de Déu.

Llegir més...