i crèdit | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

crèdit

substantiu masculím
Economia
economia econ
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.

En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició. La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors. El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat. Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la reducció de la demanda o de l’oferta, o de l’una i de l’altra, del crèdit, segons els casos. Les promeses de pagament de crèdit poden ésser formals i escrites (bitllets de banc, lletres de canvi, xecs, etc) o en forma de llibre de deutes i préstecs (crèdits de vendes o anticipacions bancàries). .

Llegir més...