i crustacis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

crustacis

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia

Sumari de l’article

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
zoologia zool
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.

Descripció

Generalment el cos és format per dues regions: el cefalotòrax i l’abdomen; el nombre de segments que les integren és molt variat. Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions. Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca. En general els apèndixs són constituïts per tres peces: el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça externa. L’epiteli ectodèrmic dels crustacis segrega una cutícula quitinosa que sovint s’impregna de sals càlciques; quan s’esdevé això, la carcassa no és única, sinó que es divideix segons les diferents parts del cos i les divisions s’articulen entre elles. El tub digestiu consta de tres parts: estomodeu, mesodeu i proctodeu; la primera i l’última són d’origen ectodèrmic, i la segona, endodèrmic. La boca s’obre en posició ventral, i a la part anterior de l’aparell digestiu hi ha l’heptopàncrees o glàndula digestiva; l’anus també s’obre en posició ventral. El sistema sanguini és llacunar, amb el cor en posició dorsal; el pigment respiratori típic és l’hemocianina.

Alguns crustacis tenen respiració cutània, i un grup, els isòpodes, tenen un sistema respiratori semblant al traqueal (traqueides), però en general el sistema més estès és el branquial. El sistema nerviós consta d’una doble cadena nerviosa ventral, de caràcter ganglionar, i una massa cefàlica formada per un protocervell preoral i un deuterocervell i un tritocervell postorals. Els òrgans dels sentits són constituïts principalment per ulls composts, que poden ésser sèssils o pedunculats, i per ocels, generalment situats en posició dorsal. A més a més, a vegades hi ha òrgans olfactius i tàctils. L’aparell excretor consta principalment de les glàndules antenals, anomenades així perquè s’obren a la base de les antenes; hom també les anomena glàndules verdes. La principal glàndula endocrina és la glàndula de la muda o òrgan Y, responsable de la creixença, de la muda i de la regeneració dels apèndixs locomotors. En general els sexes són separats, i sovint el mascle és més petit que la femella. En alguns casos es dóna l’hermafroditisme. Les glàndules sexuals són generalment dues, però a vegades es fusionen en una de sola. Són típicament ovípars, i és cosa normal que la posta resti fixada en l’adult. Passen per una fase larval, la de naupli, sense segmentar i amb tres parells d’apèndixs. La partenogènesi es dóna en dos ordres: els branquiòpodes i els ostracodes.

Els crustacis es divideixen en dos grans grups: els entomostracis i els malacostracis. Els primers poden viure a la mar o també en aigua dolça. És un grup no gens homogeni (branquiòpodes, branquiürs, cirrípedes, copèpodes, ostracodes), amb formes d’un nombre variable de segments, i moltes vegades és difícil de reconèixer les diferents regions en els individus. La larva naupli hi és molt comuna. Els malacostracis o crustacis superiors (eucàrides, fil·locàrides, hoplocàrides, peracàrides, sincàrides) tenen el cos dividit en dues regions, perèon, amb vuit segments, i plèon, amb sis o set; a més a més hi ha el tèlson; tots els segments porten apèndixs. Tenen ulls composts i pedunculats i una closca sobre el tòrax. La larva naupli hi és molt poc freqüent.

Sistemàtica de la classe dels crustacis

Sistemàtica de la classe dels crustacis
 
subclasse dels branquiòpodes o fil·lòpodes   ordre dels anostracis
    ordre dels notostracis
    ordre dels cladòcers
subclasse dels ostracodes    
subclasse dels copèpodes    
subclasse dels branquiürs    
subclasse dels cirrípedes   ordre dels toràcics
    ordre dels acrotoràcics
    ordre dels ascotoràcics
    ordre dels àpodes
    ordre dels rizocèfals
subclasse dels macostracis superordre dels fil·locàrides ordre dels leptostracis
  superordre dels sincàrides ordre dels anaspidacis
  superordre dels peracàrides ordre dels misidacis
    ordre dels termosbenacis
    ordre dels cumacis
    ordre dels tanaidacis
    ordre dels isòpodes
    ordre dels amfípodes
  superordre dels hoplocàrides ordre dels estomatòpodes
  superordre dels eucàrides ordre dels eufausiacis
    ordre dels decàpodes
  ordre dels concostracis

Col·laboració: 
PCA

Llegir més...