Són parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika. Només en part coincideixen amb la parla dels pobles cuixítics (Núbia, Abissínia i Somàlia). El nom deriva de Cuš, el fill de Cam, segons la Bíblia, idèntic al terme geogràfic emprat pels antics egipcis per a designar la regió de Núbia. Consten de cinc grups de llengües, força diferenciades entre elles: septentrional (beja), central (agau), oriental (sahoafar, gal·la, somali i d’altres), occidental (kaffa i d’altres) i meridional (mbugu i burungi). Totes aquestes llengües es caracteritzen per la manca d’accent tònic, la distinció de gèneres, l’ús de la t com a base de la formació dels femenins, les formes verbals constituïdes per prefixos i sufixos ajuntats a una arrel central i la formació de nombrosos plurals per mitjà de canvis vocàlics interns.
f
pl
Lingüística i sociolingüística