Com a tema iconogràfic apareix al s. X; mentre que en les representacions occidentals en principi era costum de figurar només el Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, a les bizantines hom hi afegí la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones; posteriorment el model bizantí es generalitzà. Entre les representacions més reeixides hi ha la de Van der Weyden (Prado) i especialment les manieristes i barroques, que trobaren en el tema un nou pretext per a desenvolupar llur complexitat compositiva. És un tema de gran importància al romànic català. Del focus de la vall de Boí (segurament del s. XII) resten el grup d’Erill la Vall (Museu Episcopal de Vic, llevat de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan, al Museu d’Art de Catalunya), el menor de Santa Maria de Taüll i la Mare de Déu del de Durro (ambdós al Museu d’Art de Catalunya). El darrer gran davallament conegut és l’anomenat Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses, datat del 1251.
m
Art
Representació iconogràfica del davallament a la capçalera de l’església de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat