Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental. L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I. El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà; uns quants dels responsables foren afusellats; d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II.
f
m
Història