Col·laborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau. Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional (1953), fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit (1954) per discrepàncies ideològiques; empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969. Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe (1957) i Conversa amb Stalin (1966). Escriví també novel·les i memòries. S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia (1991-92).