Fou membre del partit socialdemòcrata i del dels petits propietaris, del qual esdevingué vicepresident el 1945 i president del 1947 al 1949. Durant la Segona Guerra Mundial lluità en la resistència hongaresa. Posteriorment, fou ministre sense cartera (1945-46), ministre d’estat i d’agricultura (1946-48) i president del consell de ministres (1949-52). Membre del comitè central del Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos, entre el 1952 i el 1967 dirigí el presídium de la República Popular d’Hongria. Li fou concedit el premi Lenin de la pau (1961).