A les llengües romàniques es tracta normalment d’un mot hereditari i d’un posterior manlleu savi al llatí o al grec: cathedra > càtedra i cadira. De vegades pot haver-hi més de dues solucions: hospitale > hospital, hostal i hotel. També es pot tractar de dues evolucions dialectals distintes: cana/canya. De vegades els dos membres d’un doblet són homòfons i només s’ha produït una bifurcació semàntica: el test (psicològic, per exemple), manllevat a l’anglès, té el mateix origen del test català. El doblet pot ésser sintàctic o fonètic, segons si l’alternança de les dues solucions depèn del context o de l’estil.
m
Lingüística i sociolingüística